dilluns, 22 de desembre de 2008

CONCEPTES I DEFINICIONS – la sobirania alimentària

Dret dels pobles a definir les seves polítiques i estratègies sostenibles de producció, distribució i consum dels aliments que garanteixin el dret a l’alimentació de tota la població (principalment per als sectors més vulnerables), basat en la petita i mitjana producció, respectant les seves cultures i diversitats de tipus de camperols i indígenes, de producció agropecuària, de comercialització i de gestió dels espais rurals.

És una alternativa per combatre les causes de la fam i la pobresa, que sorgeix de la lluita i mobilitzacions de camperols i moviments socials.

La sobirania alimentària requereix condicions específiques[1]:

- una producció i distribució alimentària orientada a les necessitats i al consum local i no als mercats internacionals

- una agricultura basada en el principi de precaució, fonament de la seguretat alimentària

- unes polítiques alimentàries que garanteixen el dret fonamental a una alimentació sana, suficient, assequible per a tothom i respectuosa amb la naturalesa, el patrimoni biogenètic, la vida digna en el camp i unes condicions laborals dignes.

La sobirania alimentària inclou:

- Prioritzar la producció agrícola local per alimentar la població, l’accés dels camperols i les camperoles i Dels sense terra a la terra, l’aigua, les llavors i el crèdit. D’aquí la necessitat de reformes agràries, de la lluita contra els Organismes Genèticament Modificats (OGM), per al lliure accés a les llavors i de mantenir l’aigua en la seva qualitat de bé públic que es reparteixi d’una forma sostenible.

- El dret dels camperols a produir aliments i el dret dels consumidors a poder decidir allò que volen consumir i com i de quina forma es produeix.

- El dret dels pobles a protegir-se de les importacions agrícoles i alimentàries massa barates.

- Uns preus agrícoles vinculats als costos de producció: és possible sempre que els països o unions tinguin el dret de gravar amb impostos les importacions massa barates, que es comprometin a favor d’una producció camperola sostenible i que controlin la producció en el mercat interior per evitar uns excedents estructurals.

- La participació dels pobles en la definició de la política agrària.

- El reconeixement dels drets de camperols i camperoles que desenvolupen un rol essencial en la producció agrícola i en l’alimentació.

La Sobirania Alimentària busca la producció local i nacional, considerant el comerç com un mitjà per a garantir la seguretat alimentària dels més pobres, posant el camp al servei de les necessitats humanes i no dels interessos empresarials. Representa l’autoabastiment en primer lloc de les famílies, després de la comunitat i en darrer lloc del país, amb el control del procés productiu de forma autònoma.

És una alternativa al sistema que s’ha implantat els últims anys, basat en que cada país es concentri a produir allò en que és més eficient, destinant la major part de la producció a l’exportació i important la resta de productes. Aquesta alternativa defensa l’autosuficiència per evitar la dependència del mercat internacional als països pobres.

La Sobirania Alimentària és una proposta amb una base social sòlida, doncs sorgeix de la pagesia i les organitzacions socials dels països empobrits. Es una alternativa consensuada i seriosa, que parteix de l’anàlisi profund de les causes de la fam i la pobresa en el món; que propugna la combinació de capacitats productives de l’agricultura camperola, amb una gestió sustentable dels recursos productius i amb polítiques governamentals que garanteixen l’alimentació adequada de al ciutadania amb independència de les lleis que regeixen el comerç internacional.[2]

[1] Archipiélago, cuadernos de crítica de la cultura. Políticas del hambre, políticas contra el hambre. Nº 71/2006. Julio. Ed. Archipiélago, Barcelona. Artículo: Frente a la globalización e inseguridad alomentarias. Agroecología y consumo responsable (pàg. 45).

[2] Colección soberanía alimentaria de Veterinarios sin Fronteras: DOCUMENTO 1: García, Xavier. La Soberanía Alimentaria: un nuevo paradigma. Mayo 2003



més informació sobre sobirania alimentària [text en PDF]


Cap comentari:

Publica un comentari