dilluns, 22 de desembre de 2008

ELEMENTS QUE CONTRIBUEIXEN A LA INSEGURETAT ALIMENTÀRIA – els conflictes armats

El 2005, segons la FAO, els conflictes armats eren la primera causa de la fam al món, seguida de prop pel VIH/SIDA i el canvi climàtic.

Les lluites civils i altres conflictes armats trastornen les activitats productives, destrueixen la infraestructura i els mitjans de vida, afecten greument la seguretat alimentària i els esforços de desenvolupament generals.

A l’Àfrica, on a principis de 2008 s’hi concentrava gairebé la meitat dels conflictes armats que continuaven actius al món, els conflictes s’afegeixen a les causes estructurals de la fam. Concretament, l’Àfrica Subsahariana és la regió més perjudicada per la terrible relació entre conflictes armats i seguretat alimentària. A l'Àfrica oriental, els conflictes passats i en curs continuen creant dificultats alimentàries a grans grups de població a Somàlia. A la regió de Darfur del Sudan, la inseguretat continua constituint un important factor que inhibeix l'accés als aliments, la qual determina grans desplaçaments de població. Entre les altres zones afectades per conflictes, es pot assenyalar la Regió dels Grans Llacs, on la represa dels conflictes el 2007 en la part oriental de la República Democràtica del Congo, estan afectant gran nombre de persones. Igualment, la inseguretat alimentària continua preocupant gran part de la població a la República Centrafricana i el Txad, com a conseqüència dels trastorns en les activitats de producció i comercialització causats pels conflictes civils.




Avui en dia, els conflictes armats representen la principal amenaça a la seguretat alimentària arreu del món, i la seva rellevància va en augment. L’inici de les hostilitats en una escalada bèl·lica pot tenir conseqüències negatives pel que fa a la garantia del dret a l’alimentació de la població civil.

Quan esclata un conflicte armat, l’activitat econòmica es paralitza i la producció alimentària es redueix dràsticament. La població rural, encarregada del subministrament d’aliments al conjunt de la població, pateix desplaçaments forçosos o, simplement per salvar la vida, i per tant, es veu obligada a abandonar les terres de conreu.

Mentre la població urbana veu reduïda l’oferta alimentària, la nova població desplaçada s’instal·la en un nou lloc on no posseeix terres. Per tant, no pot produir aliments per a la pròpia subsistència, i esdevé dependent de l’ajuda humanitària, que difícilment arriba.

La població desplaçada, “obligada a deixar la casa, la terra, la seva base de producció, la seva feina i a tallar les arrels socials i comunitàries, pateix una profunda violació dels drets humans: el dret a la vida, la lliure circulació, l’habitatge digne, la salut, l’educació, la propietat privada, així com el dret als aliments adequats.” [1]

[1] Trentmann, Claudia. Sistema de Monitoratge i Avaluació de la Vulnerabilitat Alimentària. Eines i mètodes ràpids cap a la Seguretat Alimentària en la població desplaçada de Colòmbia. Consultoria al PMA. Bogotà, 2003.


TESTIMONIS PER A REFLEXIONAR


“Els homes armats de l’LRA entraren a Bangadi a la nit. Vaig portar la meva família al bosc, però ells varen tornar al poble, el van saquejar, robar i cremar totes les cases. Estic casat i tinc 11 fills, i he hagut d’abandonar les meves terres a Bangadi. Com puc enviar els meus fills a l'escola i tornar Bangadi amb aquesta inseguretat?” 

M., habitant de Bangadi , província de Haut-Uele, RDC


“Ahir vaig sortir del camp de refugiats per anar a buscar llenya per cuinar. Van arribar uns homes... Em van atracar amb un ganivet, i jo em vaig defensar amb la mà. Després em van pegar.” 

Dona anònima, Khamsa Dakaik, Darfur.


“Si col·loco una mina terrestre en una carretera per fer una emboscada a una patrulla militar, i un ciutadà civil, a qui no esperava, la trepitja, no és culpa nostra, només és un error”. 

Gerriller de l’ELN, Colòmbia


"Aquí la terra és fèrtil, però no es pot conrear perquè no se sap on són les mines.”
Halima Kurikwa, Retornat, Sudan


“Els homes armats assalten el camp de refugiats a la recerca de diners, telèfons mòbils i menjar. Quan vénen, primer demanen diners i si ningú no en té, disparen a l'aire per espantar-nos i perquè els donem el nostre menjar.”
Ndayi, camp de refugiats, Kibati, RDC


“Jo no lluito amb un arma, sinó per un tros de pa.”
Mare, Bòsnia i Hercegovina.


"Vaig néixer a l'Iraq però des de 1970 vaig fer de Gran Bretanya la meva llar. Vaig perdre dos germans com a conseqüència directa de les sancions econòmiques imposades contra L'Iraq després de la Guerra del Golf”
Anònim, membre de l’associació "Amistat a través de les Fronteres"


“Les importacions de queviures, medicaments i gas estan totalment suspeses a Gaza. Aquest embargament empitjora la ja precària situació a la franja. Les conseqüències són desastroses per als habitants.”
Katharina Ritz, cap de la missió del CICR per als territoris palestins ocupats.


“Encara que les sancions s'aixequessin ràpidament, el futur de les persones que vaig conèixer a l'Iraq seguiria sent molt ombrívol, perquè els seus fills es troben en una situació terrible; un de cada quatre està desnodrit, i un de cada deu llangueix per falta d'aliments”.
Tony Hall, parlamentari americà.



més informació sobre conflictes armats [text en PDF]

Cap comentari:

Publica un comentari