dijous, 5 de març del 2009

Moçambic - testimoni Salmenta Francisca Zita



Nom complet :
Salmenta Francisca Zita
Edat : 53 anys
Situació familiar : Viuda, amb 1 filla casada i amb una filla i un nét al seu càrrec.
Lloc on viu : Barri de Chali, Districte de Catembe, Maputo Moçambic

Tasques dins la Creu Roja Moçambicana
És membre del Grup d’autoajuda de Chali i ha estat rebent recolzament mitjançant visites domiciliàries a la seva llar quan estava més malalta. Actualment participa en activitats de prevenció del VIH/SIDA.

Historia de Vida
La Salmenta és membre fundadora del Grup d’Autoajuda, una iniciativa que començà fa més de 2 anys i que agrupa a 15 famílies afectades d’una o altra forma pel VIH/SIDA i que gira entorn a petits projectes productius.
Fa més de 10 anys que el VIH/SIDA la va deixar viuda, amb dues filles i un nét a càrrec. Quan passà aixó, va començar a guanyar-se la vida recollint llenya, transportant aigua o treballant, a més de la seva parcel.la, les terres d’altres. Fou la mateixa pobresa la que la va motivar a crear, junt amb altres veïnes, el grup d’auto ajuda que en l’actualitat treballa en la criança de pollastres, de gallines ponedores, porcs i una horta que treballen entre totes.

Testimoni
“… la vida ha millorat molt des de fa dos anys. La relació amb les altres companyes és molt bona, i quan hi ha alguna discusió, sempre en parlem i ho arreglem. Aixó ha permès que la horta i les gallines ens donin diners per a les nostres depeses i menjar per a alimentar-nos. Jo tinc un petit camp propi, però no em dóna tant com l’horta comunitària perquè aquí la terra és molt seca i si no hi ha aigua és molt díficil. Aquí, entre totes, hem après algunes coses que no sabíem sobre el camp que després ens han ajudat a les nostres pròpies machambas. Jo no tinc càrrec al grup, però com treballem per torns li dedico uns tres dies per setmana, a més del dimecres al matí, que sempre ens trobem totes i parlem sobre les coses que en passen i com hem de fer per a aconseguir produïr més i que el grup funcioni millor.”

1 comentari:

Anònim ha dit...

És molt interessant tenir l'oportunitat de poder llegir testimonis en primera persona de les dones africanes, que ens permet conèixer d'aprop la vida a l'Àfrica.

Publica un comentari a l'entrada