dimarts, 3 de març de 2009

Moçambic - testimoni Lucinda Alberto



Nom complet :
Lucinda Alberto
Edat : 32 anys
Situació familiar : casada, amb 3 fills
Lloc on viu : Barri Albaizine, Districte Urbà numº4, Maputo

Tasques dins la Creu Roja Moçambicana
És membre del Grup d’autoajuda i ha estat rebent recolzament mitjançant visites domiciliàries a la seva llar quan estava més malalta. Actualment participa en activitats de prevenció del VIH/SIDA.

Historia de Vida
La Lucinda es casada des de fa més de 10 anys. Fa un temps va començar a trobar-se malament, molt cansada i li aparegueren grans llagues als peus. El seu marit, per feina, està grans temporades fòra de casa amb la qual cosa no pot prendre compte de la seva salut ni ajudar-la amb els 3 nens. Va arribar un punt que amb prou feines podia sortir de casa. Va ser aleshores que el lider local la va posar en contacte amb una de les voluntàries de la Creu Roja del barri, que va començar a visitar-la regularment i a donar-li suport per a què iniciés el tractament Antiretroviral, facilitat per la Unitat sanitaria del districte. La Lucinda començà a trobar-se millor i a mitjans del 2007 la voluntària li va comentar l’idea dels grups d’autoajuda, on ella es va apuntar enseguida i on ha estat una de les membres més actives. En l’actualitat comparteix un galliner amb capacitat de 150 gallines amb un altre membre del grup, veí i també en tractament antiretroviral. El Grup d’Autoajuda del barri Albaizine està conformat per 16 famílies que treballen per parelles en galliners amb capacitats entre les 100 i les 200 gallines. Com a grup es reuneixen periódicament per a parlar de la seva situació emocional i de salut, a més de realitzar compres conjuntes per a abaratir costos.

Testimoni
“… el rendiment que donen les gallines està molt bé, doncs abans del programa, i a causa de la enfermetat, m’era molt díficil aconseguir alguna cosa de menjar per a mí i pels nens. A vegades sortia a vendre alguna coseta, però la veritat es que treia molt poc, i amb el marit lluny era tot molt complicat. Amb el company del grup ens entenem molt bé i no hem tingut problemes amb els galliners; ell pinta i carrega pesos mentres jo m’encarrego de vigilar que les gallines estiguin bé i no els hi faltin menjar, aigua o medicines. Quan venem les gallines, amb els diners que aconseguim comprem menjar, roba, llibretes i també paguem la Chapa (autobús urbà).Sempre guardem una mica per a tornar a comprar pollets i pinso i tornar a començar. A vegades també ens les menjem, a les gallines: al nadal vàrem fer festa i ens menjàrem 3 cada família.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada